La campana i la fam
La campana gran de la parròquia d'El Salvador és de 1404. La inaccessibilitat de Culla fa que ni tan sols per a la guerra del Francés o les carlinades, ningú es prenguera la molèstia de fondre-la per a fer boles de canó.
La mateixa inaccessibilitat permet que siga un bon lloc on alimentar-se. Pastors, algun xiquet que llaura i desenes d'hòmens que ixen de casa quan el cel encara és fosc per anar a treballar a les mines de ferro.
Alguns van en grup, i això ho complica. Altres, siga per esgarrapar uns minuts més de son o per mala fama, van sols. I eixos són perfectes.
La figura ni tan sols necessita amagar-se. En aquesta zona hi ha pocs arbres i la foscor és suficient. Només cal asseure's a la vora d'una senda i esperar.
Esperar a sentir les xafades aconformades d'algun cap de família que va cap a la mina. A poc a poc, amb la poca pressa de qui sap que li esperen hores i hores baix terra. Barrenant, picant o portant aigua.
I és quan la figura salta. No li importa si és vell o jove -la sang jove té millor sabor, però no s'ho planteja com un plaer, només com una necessitat-. I els ullals es claven al coll de l'home.
Després el fotrà baix d'un barranc, i algun animal se n'encarregarà que la mossegada quede dissimulada. Al contrari de la creença popular, un vampir no mata la seua presa dessagnant-la completament. El cos humà té molta més sang de la que necessita el vampir per sobreviure. El mata perquè no ho explique. Segles de cacera els han ensenyat a ser discrets.
No hi va haver cap mort per accident a cap de les dues mines de Culla mentre van estar obertes. Però hi va haver desapareguts. Potser els Maquis, potser la Guardia Civil, potser algun animal.
L'Alt Maestrat, però, als anys quaranta i cinquanta, seguia sent un gran lloc on caçar. On passar discretament. On reflexionar per què Déu permet que algú es convertisca en una figura fosca amb una fam inenarrable cada pocs dies.
Potser, per a Déu, és irrellevant. Potser formen part d'un pla més elevat, però ningú no els ho ha explicat.
Potser, Déu, ni tan sols siga conscient que existeixen.
Potser, li la sua.
Ausiàs Tsel.
Escric perquè parlar ja no serveix.
💬 Tens alguna cosa a dir, o només estàs ací per vore sang?
Si et queda una mica de fe, de ràbia, o simplement temps per perdre, pots deixar-ho ací baix.
Diuen que parlar alleuja. Jo no ho tinc tan clar.